El número explora el passat, present i futur de la independència i en planteja les condicions culturals, polítiques i organitzatives per a una nova etapa

«Tenim molta pressa»: el fracàs del Procés, la generació perduda i la decadència de la nació. Un primer inventari dels errors comesos

Jordi Manent i Tomàs

Claus històriques de l’evolució independentista del catalanisme

Fermí Rubiralta i Casas

Els llargs anys del Procés

Joan Ramon Resina

Indesinenter

Núria Cadenes

El nostre projecte és independentista perquè sabem del cert que és el millor per a les empreses i per a la ciutadania, perquè és la millor política econòmica per a Catalunya

Elisenda Paluzie i Hernàndez

ELA ja és una organització política. Però fa política sent un sindicat abertzale de classe

Fermí Rubiralta i Casas

La secessió i el joc de la sobirania

Ryan D. Griffiths

La internacionalització del conflicte català. La intervenció de l’Assemblea en organismes internacionals de drets humans (2018-2025)

Elisenda Paluzie i Hernàndez

L’oportunitat aterridora: estratègies de secessió en un ordre global en descomposició

Timothy William Waters

Els accents europeus de la independència

Anna Arqué i Solsona

Els orígens populars del nacionalisme al Principat de Catalunya. Roca i Ferreras com a precursor

La construcció del catalanisme al segle xix ha estat interpretat fins als anys setanta com una construcció de caràcter burgès i conservador. A partir dels treballs de Fèlix Cucurull, Josep Termes i Pere Anguera, s’ha palesat la importància de l’element popular en aquesta construcció. Josep-Narcís Roca i Ferreras serà el primer que reivindiqui públicament aquest discurs i que contempli l’assoliment de la independència nacional com un dels dos elements constants del pensament polític català; el segon seria la tradició de les llibertats polítiques, democràtiques i l’emancipació social.

Manuel Pérez Nespereira

L’independentisme català davant la guerra de 1936-1939: les Milícies Antifeixistes d’Estat Català i el Regiment Pirinenc núm. 1

Estat Català, sota la presidència de Francesc Macià, viurà una primera etapa de vida que es perllongarà al llarg del novenni 1922-1931. Dos mesos abans d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, però, el partit fou refundat i viurà una segona etapa durant el trienni 1936-1939. En aquest lapse de temps que transcorre en paral·lel al conflicte bèl·lic entre lleials i rebels a la República, el paper polític i militar representat pel separatisme obrerista, desconegut i poc estudiat, resulta evident que no fou, en cap cas, residual.

Ferran Dalmau i Vilella

Un catalanisme radical d’ordre? Dues organitzacions dels anys trenta: Palestra i Unió Democràtica de Catalunya

En el catalanisme radical dels anys de la República, Unió Democràtica de Catalunya i Palestra no se situaven a l’esquerra. Tot i que l’independentisme polític d’esquerres ha estat àmpliament estudiat darrerament, el denominat de dretes encara no disposa de prou estudis. Aquest treball vol contribuir a cobrir aquest buit, tot oferint un estat de la qüestió i aprofundint en la situació política i en l’acció cultural d’aquests sectors dins del catalanisme, en un context de tensions socials creixents durant els anys trenta.

Lluís Duran

Dones i independentisme català: un estat de la qüestió

La distància de gènere ens permet d’entendre el fenomen estructural i històric de l’absència participativa o la baixa representació que han tingut les dones catalanes dins de la història política del país, i més concretament dins del moviment independentista. L’objectiu d’aquest article és plantejar un estat de la qüestió que ressegueixi genealògicament la presència de les dones que sí que han estat part de la història del catalanisme nacionalista i del gir cap a l’independentisme català, des de principis de segle xx fins a l’actualitat, amb la intenció de restaurar-ne els noms i les militàncies, per tal d’historiar-les amb rigor i poder-les tenir presents com a referents historiogràfics, però també, i sobretot, per al futur del país.

Júlia Ojeda Caba

El fil roig de l’independentisme socialista

El 1918, amb la fundació de Renaixença, es començà a conformar un espai polític que ha perdurat. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, formà part d’un front d’alliberament nacional, l’Estat Català de Francesc Macià. En el període republicà, es concretà en els partits de Jaume Compte —com el Partit Català Proletari— i el Front Nacional Català Proletari. En la Guerra Civil i el primer franquisme, s’integrà en grans agrupaments per combatre el feixisme, com el Front Nacional de Catalunya, on es formaren els fundadors del PSAN.

Marc Santasusana i Corzan

La independència depèn sobretot de la mobilització i la confrontació política?

Sònia Closa Murzina, Alfons López Tena

Independentisme català i (des)memòria nacional

Oriol Falguera

La llibertat nacional, indestriable del mercat lingüístic

F. Xavier Dengra i Grau

Una llei per al reconeixement nacional de Catalunya

Quim Gonter

Una llengua viva en un món digital

Blanca Roca i Serdà i Mireia Morales i Fajarnés

L’individu creatiu

Diana Coromines i Calders

Badia: un arquetip català oblidat

David Silvestre Ruiz

L’imperatiu de victòria de Martínez i Vendrell

Oriol Méndez

La fugida: paternalisme polític

Noelia Karanezi Martín