La independència depèn sobretot de la mobilització i la confrontació política?

La meva generació vam viure el Procés com a observadors en comptes de protagonistes. Tot i que sentim frustració pel fracàs d’aquells anys, no patim el desencís profund dels qui van posar-hi l’esforç, però en compartim la ràbia, i som crítics amb la classe política i la seva covardia. La conjuntura recent imposa un canvi d’estratègia: la progressiva erosió de la nostra identitat ens porta a l’assimilació. Aquest fenomen es fa evident, per exemple, en un consum cultural homogeneïtzat i majoritàriament en castellà o anglès. Si la nostra manera d’entendre el món, els nostres referents culturals, la nostra llengua i totes les nostres característiques són indistingibles dels de la resta d’Espanya, desapareix el fonament lògic per reclamar un estat propi. Sense la percepció de la diferència, no hi ha conflicte; i sense conflicte, no hi haurà llibertat nacional.