Continguts

Dolors Clotet

Paul Morland o el subtil art de l’enginyeria demogràfica

23 d’octubre del 2026

Noel Huguet Sabà

No som 6 milions, l’intent d’assenyalar l’elefant a la sala

23 d’octubre del 2026

Marc Tomàs

Teixint la catalanitat. Una lectura catalana de Bowling Alone

23 d’octubre del 2026

Alícia Adserà

Fer possible el futur

23 d’octubre del 2026

Carles Campuzano, Guillem López-Casasnovas

Anem cap a la Catalunya dels 10M?

23 d’octubre del 2026

Quim Gonter

Catalunya i les competències en immigració

23 d’octubre del 2026

Dani Marinova i Damjan Tomic

Les polítiques de paternitat i la natalitat

23 d’octubre del 2026

Miquel Puig Raposo

Demografia i model econòmic a Catalunya: què ens ensenya la comparació amb les Balears i el País Basc?

23 d’octubre del 2026

Roser Cussó

La Unió Europea i la immigració: un mecanisme de desregulació socioeconòmica?

Aquest article analitza la política d’immigració de la Unió Europea (UE) en el marc del seu projecte de mercat comú i de globalització. Proposa una interpretació del rol de la immigració en la desregulació socioeconòmica dels Estats Membres, que contrasta amb la tesi segons la qual la immigració respon principalment a l’existència prèvia d’un mercat laboral propici –llocs de treball vacants, per exemple. Aquesta tesi no explica l’augment inèdit de la immigració a partir del 2000. Després d’introduir el marc teòric, l’article presenta tres hipòtesis i un cert nombre d’elements analítics per fer-ne una primera valoració. Ofereix també alguns escenaris per pensar la resobiranització i la redemocratització de la política d’immigració (i social en general) en el marc de la crisi geopolítica actual.

22 d’octubre del 2026

Rita Trias-Prats

Menys criatures i més tard: la fecunditat a Catalunya en perspectiva

Catalunya presenta una natalitat i una fecunditat baixes i en descens, en un context de progressiu endarreriment de l’edat en què s’arriba a la maternitat. L’objectiu d’aquest article és analitzar aquestes dinàmiques demogràfiques tot considerant el paper de la població nascuda a l’estranger, que presenta patrons reproductius diferents dels de la població autòctona. L’anàlisi reflexiona sobre els factors estructurals (com la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge) i culturals (com els canvis en les preferències personals i els projectes vitals) que ajuden a explicar la baixa fecunditat a Catalunya. Un element important és la bretxa entre els fills i les filles desitjats i els efectivament tinguts, que revela que la baixa fecunditat no respon únicament a preferències individuals, sinó també a condicions que en dificulten la realització.

22 d’octubre del 2026

Bernat Mallén Alberdi

Demografia etnolingüística de Catalunya. Una anàlisi de la trajectòria de set cohorts i la reproducció social del català

Aquest article confronta les tesis de Vandellós (1935) i Cabré (1999) mitjançant el seguiment de set cohorts catalanes (1930-1999). A partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2023 i l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges (ECEPOV) 2021, es descompon la trajectòria lingüística de cada cohort en quatre passos. La dilució migratòria és sempre el factor dominant i cap cohort llega una catalanitat superior a la rebuda, encara que l’erosió decreix en les cohorts recents. La fecunditat diferencial no explica la recuperació intergeneracional, atribuïble a les parelles mixtes.

20 d’octubre del 2026

Enric Castelló

Ressituem les ruralitats

19 d’octubre del 2026