Anem cap a la Catalunya dels 10M?
A favor
La immigració genera, des de fa anys, debats intensos arreu d’Europa. De ben segur que estem davant d’un dels temes centrals del debat polític arreu del Vell Continent. No és estrany. Parla de les pors i de les esperances de les societats contemporànies. Parla del futur del treball, de l’envelliment, de la identitat, de la llengua, de la seguretat, de l’escola, dels barris i de la capacitat de les institucions per ordenar els canvis. També parla, inevitablement, de qui som i de quin país volem ser.
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-teEn contra
La majoria de societats benestants han reduït o estan en procés de consolidar taxes de natalitat baixes, clarament per sota de la seva taxa de reposició. Aquest fet, juntament amb un augment notable de l’esperança de vida, provoca un creixent envelliment relatiu demogràfic. En aquest reajustament biològic, la disminució de la població activa l’està cobrint per la via de la immigració la població nouvinguda. S’accelera el total de la població resident del país en una cursa que ens ha fet passar en poc temps del sis milions de catalans als vuit milions, i ara, sobretot a empentes de la demanda de molts empresaris instal·lats en l’activitat terciària, en serveis com l’hostaleria, particularment intensius de mà d’obra, es parla ja d’una Catalunya que pot arribar a deu milions d’habitants. Què podem dir des de l’anàlisi econòmica al respecte? Quins són els efectes intrínsecs sobre la política econòmica i la despesa social d’aquests equilibris intergeneracionals trencats? Què vol dir crear ocupació amb tan baixa productivitat, vistos els seus efectes sobre el benestar i la qualitat de vida dels catalans?
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te