Demografia etnolingüística de Catalunya. Una anàlisi de la trajectòria de set cohorts i la reproducció social del català

Ethnolinguistic Demography of Catalonia: An Analysis of the Trajectory of Seven Cohorts and the Social Reproduction of Catalan

Aquest article confronta les tesis de Vandellós (1935) i Cabré (1999) mitjançant el seguiment de set cohorts catalanes (1930-1999). A partir de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) 2023 i l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges (ECEPOV) 2021, es descompon la trajectòria lingüística de cada cohort en quatre passos. La dilució migratòria és sempre el factor dominant i cap cohort llega una catalanitat superior a la rebuda, encara que l’erosió decreix en les cohorts recents. La fecunditat diferencial no explica la recuperació intergeneracional, atribuïble a les parelles mixtes.

Cita:

Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2026, núm. 335, p. 175-189

Abstract (English):

This article tests the theses of Vandellós (1935) and Cabré (1999) by tracking seven Catalan birth cohorts (1930–1999), using the EULP 2023 and ECEPOV 2021 surveys. Each cohort’s linguistic trajectory is decomposed into four stages. Migratory dilution is always the dominant factor, and no cohort passes on more Catalan than it received, though erosion narrows in recent cohorts. Differential fertility does not explain the intergenerational recovery, attributable to mixed-language couples.

Paraules clau: demografia etnolingüística, transmissió lingüística, immigració, cohorts
Keywords: ethnolinguistic demography, language transmission, immigration, birth cohorts

Introducció: Vandellòs, Cabré i la «reproducció» del català

Subscriu-te per llegir l'article complet

Subscriu-te