Catalunya presenta un escenari demogràfic marcat per una fecunditat baixa, d’1,09 fills i filles per dona el 2024. Aquesta tendència va acompanyada d’una disminució de la proporció de població en edat reproductiva i d’un endarreriment progressiu de la maternitat, que se situa de mitjana per sobre dels trenta-dos anys. Paral·lelament, guanya pes la fecunditat tardana: els naixements de mares de més de quaranta anys ja representen el 10 % del total. Alhora, augmenta la proporció de naixements de mare nascuda a l’estranger, que ja superen el 40 % del total. Es tracta d’un col·lectiu amb un comportament i un calendari reproductiu diferenciats dels de les mares nascudes a Catalunya i a la resta d’Espanya (en endavant, autòctones).
Menys criatures i més tard: la fecunditat a Catalunya en perspectiva
Fewer Children, Later in Life: Fertility in Catalonia in Perspective
Catalunya presenta una natalitat i una fecunditat baixes i en descens, en un context de progressiu endarreriment de l’edat en què s’arriba a la maternitat. L’objectiu d’aquest article és analitzar aquestes dinàmiques demogràfiques tot considerant el paper de la població nascuda a l’estranger, que presenta patrons reproductius diferents dels de la població autòctona. L’anàlisi reflexiona sobre els factors estructurals (com la precarietat laboral i les dificultats d’accés a l’habitatge) i culturals (com els canvis en les preferències personals i els projectes vitals) que ajuden a explicar la baixa fecunditat a Catalunya. Un element important és la bretxa entre els fills i les filles desitjats i els efectivament tinguts, que revela que la baixa fecunditat no respon únicament a preferències individuals, sinó també a condicions que en dificulten la realització.
Cita:
Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2026, núm. 335, p. 191-207
Abstract (English):
Catalonia exhibits low and declining birth rates and fertility, together with a progressive postponement of the mean age at motherhood. This article aims to analyse these demographic dynamics, considering the role of the foreign-born population, whose reproductive patterns differ from the native-born. The analysis explores the structural factors (such as precarious employment and difficulties in accessing housing) and cultural factors (such as shifts in persona preferences and life projects) that help explain low fertility in Catalonia. A key element is the gap between the number of children desired and those actually born, which reveals that low fertility reflects not only individual preferences but also conditions that hinder their realisation.
Paraules clau: natalitat, fecunditat, Catalunya, endarreriment, bretxa productiva
Keywords: births, fertility, Catalonia, postponement, fertility gap
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te