En els darrers anys he pogut estudiar i reflexionar sobre les representacions i els imaginaris del món rural als mitjans de comunicació i la cultura. En aquest text em propose resumir algunes conclusions generals, però ja avanço que la impressió general és esperançadora, tot i que cal apuntar les zones grises. El camp català pateix de valent el context d’un mercat globalitzat, d’unes polítiques europees encara massa allunyades de les realitats dels llocs i de les persones, d’un canvi climàtic que produeix ara sequeres, ara aiguats o fenòmens extrems com la dana al País Valencià (2025) o les fortes ventades a Catalunya (2026). Davant del desori, no es pot fer res més que refer les gavelles, alçar el cap i tirar endavant, com hem hagut de fer sovint al camp. No hi ha més opcions.
Ressituem les ruralitats
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te