Si hi ha un fet que ha marcat de manera decisiva la política catalana del darrer quart de segle és, sens dubte, la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Aquella resolució no va ser només una esmena a la totalitat d’un pacte entre Catalunya i l’Estat referendat en referèndum, sinó un autèntic punt d’inflexió: va clausurar el sistema polític sorgit de la Transició tal com havia funcionat fins aleshores, i va obrir el cicle del Procés sobiranista. Entre els elements més significatius que la sentència va desactivar hi havia, precisament, el redactat del reconeixement nacional de Catalunya que contenia l’Estatut. Una qüestió —la de Catalunya com a nació— que no tan sols continua oberta, sinó que avui, lluny d’estar esgotada, manté un potencial jurídic i polític considerable, encara insuficientment explorat.
Una llei per al reconeixement nacional de Catalunya
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te