La fugida (2025), de Mayka Navarro i Paco Marco, reconstrueix periodísticament el retorn i la nova desaparició de Carles Puigdemont el 8 d’agost de 2024, després de set anys d’exili. «Benvinguts a la història d’una tornada que va tenir lloc en un tancar i obrir d’ulls. [...] Benvinguts a la fugida.» D’entrada, el simple fet de presentar una fugida com una gesta heroica resulta ofensiu: una renúncia relatada com una victòria només l’excusa o l’idealitza. Tot llegint, he corroborat que es presenta com a crònica, però captura la dependència històrica de sentir-se guiat, l’impediment d’aprendre a llegir mapes i obrir camí.
La fugida: paternalisme polític
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te