L’oportunitat aterridora: estratègies de secessió en un ordre global en descomposició

Des del final de la Segona Guerra Mundial, l’ordre global s’ha definit per normes encarregades de limitar l’ús de la força i l’annexió de territoris, garantir la integritat territorial dels estats i assegurar als pobles el dret a l’autodeterminació. Aquestes normes han dificultat extremament la creació de nous estats. Ara bé, si aquest context està experimentant una sèrie de canvis ràpids i desestabilitzadors, quines implicacions pot tenir això per als moviments que busquen disputar la sobirania d’un territori determinat? Després del fracàs del Procés, què pot esperar aconseguir el moviment català en aquest nou entorn?[1]