1. Introducció

Després del referèndum de l’1 d’Octubre, de l’aplicació de l’article 155 i la posterior repressió contra dirigents polítics i socials i activistes de base, l’independentisme català va iniciar una estratègia d’internacionalització del conflicte centrada en la denúncia de la repressió. Aquesta estratègia no es va limitar a la diplomàcia pública o a la comunicació política, sinó que es va articular de manera creixent al voltant de la intervenció en organismes internacionals de defensa dels drets humans.

Entre el 2017 i l’actualitat, institucions i actors de l’independentisme —govern a l’exili, entitats de la societat civil, partits polítics i equips jurídics— han portat casos, informes i denúncies davant d’organismes de Nacions Unides, del Consell d’Europa, de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i davant d’instàncies judicials europees. Aquest article se centra en la intervenció feta per la societat civil, i en particular l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en els mecanismes de drets humans dels organismes internacionals, i ofereix una panoràmica d’aquesta activitat, dels seus objectius, dels seus resultats i de les seves limitacions.

2. Un canvi d’escenari: convertir la repressió en un bumerang contra l’Estat

Abans del 2017, la dimensió internacional del moviment independentista era sobretot política i acadèmica: recerca de suports, donar-se a conèixer entre periodistes, acadèmics i polítics d’altres països, difusió del dret a l’autodeterminació i comparació amb altres processos. El gran actor institucional d’aquesta política era el DIPLOCAT, liquidat el desembre del 2017 per l’article 155. Tot i que el juliol del 2018 es va reconstituir i el 2024 es va refundar com a Consorci Catalunya Internacional, no ha tornat a fer activitat política ni acadèmica de difusió del dret d’autodeterminació.

A partir de l’octubre del 2017, el centre de gravetat es desplaça cap al terreny dels drets civils i polítics i els principals actors passen a ser els exiliats, els partits polítics i les entitats de la societat civil que treballen per denunciar la repressió davant d’instàncies jurídiques, d’opinions públiques i governs d’altres estats, i davant dels organismes internacionals.

Inicialment la lluita dels exiliats a Europa se centra a evitar l’extradició i les euroordres de detenció europees es convertiran en un front jurídic de gran importància. Aquells exiliats i presos polítics que van ser elegits eurodiputats en les eleccions del 2019 lluitaran pel seu dret a ser reconeguts com a tal i per mantenir la seva immunitat, en una batalla jurídica complexa que no serà objecte d’estudi en aquest article.

La judicialització del Procés —empresonaments preventius, condemnes per sedició, persecució penal de càrrecs electes i activistes, espionatge— va permetre emmarcar el conflicte en categories pròpies del dret internacional dels drets humans: llibertat d’expressió, dret de reunió, dret de participació política, dret a un judici just, dret a la privacitat. Aquest canvi de marc va facilitar l’accés a organismes internacionals amb capacitat d’examinar vulneracions concretes de drets fonamentals.

En aquest context, l’Assemblea Nacional Catalana va orientar la seva campanya internacional entorn del lema «L’autodeterminació és un dret, no un delicte» i va presentar denúncies davant de diversos organismes internacionals o va cofinançar les denúncies presentades directament pels afectats. A partir del 2019, algunes d’aquestes denúncies es van presentar conjuntament amb l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO), de la qual l’Assemblea és membre des de finals del 2018. L’acció d’advocacia i denúncia de l’Assemblea es focalitza en una idea central: les vulneracions de drets civils i polítics emanen de la vulneració del dret d’autodeterminació, i no s’han de tractar com a vulneracions aïllades, sinó com a part d’un patró comú de supressió de l’autodeterminació del poble català.

Els objectius d’aquesta estratègia eren diversos. Hi havia la idea que la denúncia internacional del judici contra els dirigents polítics i socials, i de la repressió en el seu conjunt, podia actuar de bumerang contra l’Estat. En primer lloc, contribuiria a sensibilitzar les opinions públiques dels altres països a favor de la causa catalana, de manera semblant al que havia passat amb el Procés de Burgos a les acaballes del franquisme. En segon lloc, l’arribada progressiva d’una cascada de resolucions contràries a l’acció repressiva de l’Estat situaria el conflicte en el marc dels drets humans i no tan sols en el del debat constitucional espanyol, i atorgaria una legitimació internacional a la causa de l’autodeterminació catalana i incrementaria el cost internacional per a l’Estat espanyol en termes d’imatge democràtica. Finalment, la combinació de les accions comunicatives, d’advocacia i jurídiques, ajudaria a construir un Cas dels Catalans amb dimensió europea i internacional.

3. L’activitat davant les Nacions Unides

Diversos mecanismes de l’ONU han estat utilitzats per portar el cas català a l’esfera internacional. La primera acció col·lectiva fou la denúncia al Grup de Treball de Detencions Arbitràries per la presó preventiva dels presos polítics el 2018. La segona va ser la denúncia al Comitè de Drets Humans per les vulneracions de drets polítics dels diputats catalans en presó preventiva o exili. La tercera va ser la intervenció en l’Examen Periòdic Universal d’Espanya, el 2019 i el 2025. Finalment, l’Assemblea ha utilitzat també les comunicacions a Relators especials de l’ONU.

3.1 Grup de Treball de Detencions Arbitràries

La primera gran acció de l’independentisme post 2017 a Nacions Unides va ser impulsada pels professors Neus Torbisco i Nico Krisch del Graduate Institute de Ginebra, que van convèncer partits i entitats que calia denunciar la presó preventiva dels presos de l’1 d’Octubre al Grup de Treball de Detencions Arbitràries (GTDA), un dels grups de treball dels Procediments Especials de Nacions Unides amb capacitat d’adoptar opinions de caràcter quasi judicial.

Un equip jurídic liderat per Ben Emmerson va presentar dues denúncies: la primera, el febrer del 2018, cobria Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras; la segona, el setembre del 2018, cobria Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Carme Forcadell i Jordi Turull van optar per la via directa al Tribunal Europeu de Drets Humans, però el recurs de la primera no va ser admès el 2019 per manca d’esgotament de les vies internes i el del segon, el 2025, va tenir un resultat desfavorable.

Les denúncies davant el GTDA van tenir molt èxit. Les dues opinions favorables, emeses el maig i el juny del 2019, van concloure que les detencions eren arbitràries per tres categories. En relació a la primera categoria (exercici de drets fonamentals), el GTDA va argumentar que les manifestacions del 20-21 de setembre de 2017 van ser pacífiques, que no hi va haver violència atribuïble als detinguts i que defensar l’autodeterminació és un dret polític legítim protegit pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP). En relació a la segona categoria (violació del dret a un judici just), el GTDA va argumentar que hi havia manca de competència territorial dels tribunals, que les declaracions de membres del Govern espanyol van violar la presumpció d’innocència, i que la presó preventiva fou desproporcionada i injustificada. Finalment, quant a la tercera categoria (discriminació per opinió política), el GTDA va concloure que les detencions tenien com a objectiu reprimir membres de grups polítics, silenciar la reivindicació de l’autodeterminació i impedir l’exercici de drets polítics.

L’encert de l’equip jurídic va ser plantejar explícitament la vinculació amb el dret d’autodeterminació. El GTDA va reconèixer que la privació de llibertat és arbitrària quan és dirigida a reprimir membres de grups polítics amb la finalitat de silenciar la seva reivindicació d’autodeterminació, i que l’expressió d’opinions sobre l’autodeterminació forma part del dret a la participació política. En instar Espanya a alliberar els detinguts, compensar-los i investigar les circumstàncies de la seva detenció arbitrària, el GTDA validava el marc analític proposat per l’equip jurídic de l’independentisme.

Malgrat que l’Estat espanyol va ignorar les opinions, van tenir un impacte significatiu: el jutge belga que va denegar l’extradició de Lluís Puig es va basar en els arguments del GTDA, i el Tribunal Europeu de Justícia va confirmar, en la sentència sobre una qüestió prejudicial del jutge Llarena, que un informe del GTDA pot ser tingut en compte per l’autoritat judicial per apreciar l’existència de deficiències sistèmiques en el funcionament judicial d’un Estat membre de la UE o deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones.

3.2 Comitè de Drets Humans de l’ONU

El Comitè de Drets Humans és un òrgan quasi judicial creat pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) del 1966, format per divuit experts independents en drets humans elegits pels estats part per quatre anys, els quals actuen a títol personal i no representen els seus governs. D’una banda, el Comitè examina periòdicament (cada quatre o cinc anys) els informes de compliment del pacte que presenten els estats i, de l’altra, les víctimes de vulneracions de drets civils i polítics poden presentar comunicacions individuals, si bé es requereix haver esgotat prèviament els recursos interns disponibles.

El 2018 es van presentar tres comunicacions. La de Jordi Sànchez, sobre la denegació del permís per a la seva investidura com a president de la Generalitat, va obtenir una decisió excepcional de mesures cautelars; tot i que finalment va desistir per poder presentar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), la resolució del TEDH del novembre del 2025 va ser desfavorable. La de Carles Puigdemont, sobre l’obstaculització de la seva candidatura a la presidència i la posterior suspensió com a diputat, va obtenir un dictamen favorable pel que fa a la suspensió com a diputat. La dels diputats Junqueras, Romeva, Rull i Turull, sobre la suspensió automàtica com a diputats abans del judici, va rebre un dictamen favorable el juliol del 2022. En aquest darrer cas, va ser decisiu el recurs d’empara d’un grup d’electors impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana al Tribunal Constitucional, que, tot i ser desestimat, va servir per acreditar l’esgotament dels recursos interns, requisit necessari per a l’admissió de les comunicacions.

El maig del 2025, l’Assemblea, conjuntament amb l’UNPO, va presentar un informe en l’examen de la implementació del PIDCP per part d’Espanya, que denunciava la vulneració del dret d’autodeterminació com a origen de les vulneracions d’altres drets. Ambdues entitats van poder participar en una reunió a porta tancada amb el Comitè el juny del 2025. Les observacions finals del Comitè a Espanya, emeses el juliol del 2025, van valorar positivament la Llei d’amnistia, però van expressar preocupació per la vigilància de defensors de drets humans, per la manca d’investigació oficial sobre l’ús del programari Pegasus, per les disposicions legals amb efecte dissuasiu sobre la llibertat d’expressió i de reunió pacífica (article 578 del Codi Penal, Llei Mordassa), per l’ús excessiu de la força durant les protestes de l’octubre del 2017 i per l’increment de discursos d’odi incloent-hi els que afecten els catalans. Les observacions finals no inclouen, però, una recomanació específica sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya.

3.3 Examen Periòdic Universal (EPU)

L’Examen Periòdic Universal (EPU) examina periòdicament la situació dels drets humans en tots els estats membres de l’ONU, però, a diferència del Comitè de Drets Humans, són els estats els que avaluen els altres estats.

L’Assemblea i altres entitats de la societat civil van presentar informes en els cicles del 2020 i del 2025. En el primer, 89 organitzacions van presentar informes. L’Assemblea va destacar la deterioració dels drets humans a Catalunya des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017: violència policial, detencions arbitràries, vulneració del dret a un judici just, restriccions de la llibertat d’expressió, tancament de webs, restriccions del dret de manifestació, atacs a la llibertat d’associació i vulneració dels drets lingüístics i culturals i del dret a la participació política. Espanya va rebre 275 recomanacions i va acceptar les relatives a garantir la llibertat de reunió, investigar denúncies contra les forces de seguretat i reformar la Llei Mordassa, però no les va implementar.

En el cicle del 2025, 47 organitzacions van presentar informes. Les novetats principals des del cicle anterior eren l’escàndol Catalan Gate, els casos d’infiltracions policials en moviments socials, les acusacions de terrorisme (cas Tsunami) i l’aprovació de la Llei d’amnistia. De les 324 recomanacions rebudes, Espanya en va acceptar 303, però no va acceptar les relatives a erradicar l’ús de programes espia ni a aturar la criminalització de dissidents, ni les relatives a modificar les lleis que restringeixen la llibertat d’opinió i expressió. Espanya va comprometre’s de nou a investigar les denúncies per ús excessiu de la força policial i a reformar la Llei Mordassa, compromisos que ja havia assumit el 2020 sense implementar-los. A la seixantena sessió del Consell de Drets Humans a Ginebra, el setembre del 2025, l’ Assemblea Nacional Catalana i Plataforma per la Llengua van fer intervencions orals resumint les principals vulneracions denunciades en els seus respectius informes.

3.4 Relators especials

Els relators especials de Nacions Unides supervisen, investiguen i informen sobre situacions de drets humans al món. El seu poder és més polític i moral que legal.

El 2018 el relator per la llibertat d’expressió va instar Espanya a abstenir-se d’imputar el delicte de rebel·lió a líders polítics per actes no-violents. El 2020, el relator per qüestions de les minories, Fernand de Varennes, va assenyalar en el seu informe sobre la visita oficial a Espanya que les dotze persones condemnades en relació al referèndum pertanyien a la minoria catalana, va expressar preocupació per l’increment del discurs d’odi contra membres d’aquesta minoria, i va defensar el sistema d’immersió lingüística.

L’abril del 2022, l’Assemblea Nacional Catalana i UNPO van presentar una comunicació formal a cinc relators sobre l’ús del programari Pegasus per part de l’Estat espanyol contra el moviment independentista, avalada per l’informe de Citizen Lab que confirmava que almenys 65 persones havien estat atacades o infectades. Tres relators van respondre amb una comunicació oficial al Govern espanyol l’octubre del 2022, en la qual qualificaven l’operació d’espionatge d’extensa i ben coordinada, i destacaven quatre elements greus: l’impacte directe sobre els drets a la llibertat d’expressió, reunió, associació i privacitat; el risc d’autocensura generalitzada amb efecte inhibidor sobre tota la societat civil catalana; el perfil discriminatori d’una minoria, pràctica prohibida pel dret internacional i pels estàndards de l’OSCE; i la vulneració de la independència de l’advocacia, atès que entre les víctimes hi havia un advocat defensor d’activistes catalans. Els relators van sol·licitar a l’Estat informació sobre les investigacions oficials, la compatibilitat de les actuacions amb les obligacions internacionals d’Espanya i quines mesures de reparació estaven previstes per a les víctimes.

La resposta de l’Estat va defensar que tota intervenció de comunicacions es fa en estricte compliment de l’ordenament jurídic, basant-se principalment en les conclusions del Defensor del Poble sobre les 18 persones autoritzades pel jutge del Suprem, però va deixar sense respondre la magnitud total de l’operació (les 47 víctimes no autoritzades), el mòbil polític de la vigilància, i qualsevol mesura concreta de reparació per a les víctimes. Atesa la insuficiència de la resposta, l’Oficina de l’Alt Comissariat de Nacions Unides pels Drets Humans va publicar el febrer del 2023 una nota de premsa exigint una investigació a fons del Catalan Gate i recordant que un programa d’espionatge específicament adreçat a un grup minoritari pot constituir una violació seriosa dels estàndards internacionals de drets humans.

4. L’activitat a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE)

A partir del setembre del 2019, l’Assemblea Nacional Catalana va començar a participar regularment en les trobades de la dimensió humana de l’OSCE per denunciar les vulneracions de drets que les autoritats espanyoles exerceixen contra el poble de Catalunya. Aquestes reunions constitueixen el principal fòrum europeu de revisió del compliment dels estats membres en matèria de drets humans i democràcia, i tenen dos formats diferenciats: en primer lloc, l’Human Dimension Implementation Meeting (HDIM) / Warsaw Human Dimension Conference (WHDC), la conferència anual principal, celebrada a Varsòvia, que és el major fòrum de drets humans d’Europa, amb representació dels cinquanta-set estats membres i àmplia participació de la societat civil; en segon lloc, els Supplementary Human Dimension Meetings (SHDM), reunions temàtiques complementàries, celebrades al llarg de l’any a Viena o Varsòvia, centrades en qüestions específiques de la dimensió humana.

La participació de la societat civil en aquests fòrums és un mecanisme que permet als moviments i a les entitats que no estan reconeguts com a actors internacionals fer-se escoltar en un context on hi ha representació governamental. Les declaracions de les entitats de la societat civil queden registrades en les actes oficials i permeten incidir en el debat sobre el compliment dels estàndards de drets humans per part dels estats membres.

En el període 2019-2025, l’ANC hi ha fet un total de tretze intervencions. Ha articulat la seva denúncia al voltant de cinc eixos: repressió política i persecució penal, manca d’independència judicial, espionatge i vigilància il·legal, drets lingüístics i discriminació cultural, i restricció de l’espai de la societat civil. En el conjunt de les seves intervencions, l’ANC ha instat les institucions de l’OSCE a adoptar diverses mesures: pressionar Espanya perquè posi fi a la persecució penal d’activistes i representants electes per accions polítiques pacífiques; exigir el compliment dels estàndards internacionals en matèria d’independència judicial i garanties processals; instar Espanya a aplicar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a protegir el model d’immersió lingüística en català; demanar que s’investigui l’ús del programari Pegasus contra ciutadans i líders catalans; i reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català en el marc del dret internacional.

La participació de l’ANC a l’OSCE ha evolucionat en paral·lel al context polític. Entre el 2019 i el 2022, les intervencions se centraven en la repressió postreferèndum (empresonaments, exilis, judici del Procés). A partir del 2022, el Catalan Gate hi va afegir la dimensió de l’espionatge. Des del 2023, i de manera destacada el 2025, la discriminació lingüística ha pres un pes creixent i reflecteix el deteriorament de la situació del català documentat per organismes europeus i de les Nacions Unides.

5. Resultats i limitacions

L’activitat desplegada en els organismes de drets humans ha tingut uns resultats mixtos. Ha permès una visibilització internacional sostinguda del conflicte i s’han obtingut algunes resolucions i informes crítics amb la repressió espanyola. Els organismes més crítics amb Espanya han estat el Comitè de Drets Humans, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i alguns relators especials, formats per experts independents. En canvi, l’Examen Periòdic Universal, en què són els estats els que avaluen els altres estats, ha estat molt més tebi per a Espanya, ja que els estats tendeixen a evitar crítiques massa directes als altres estats, especialment quan es tracta d’un membre de la Unió Europea. El Tribunal Europeu de Drets Humans, per la seva banda, no ha donat els resultats favorables esperats, ja que va resoldre que no es van vulnerar els drets polítics dels presos polítics i va avalar les mesures preses pel Tribunal Suprem.

El fet que els organismes de Nacions Unides no disposin de mecanismes coercitius, juntament amb la lentitud dels procediments, limita la seva efectivitat. La negociació amb el Govern de l’Estat per aconseguir mesures com els indults o l’amnistia també ha disminuït la urgència d’aquests organismes de condemnar l’actuació de l’Estat.

Quant al dret d’autodeterminació, només el Grup de Treball de Detencions Arbitràries l’ha defensat de manera indirecta. Les denúncies de discriminació com a minoria nacional han tingut una mica més de recorregut, però cal tenir present que les minories nacionals no tenen reconegut el dret d’autodeterminació, ja que el tenen els pobles o nacions.

6. Conclusions

Per moltes raons, entre les quals hi ha la manca d’una estratègia unitària de resistència sostinguda en el temps, la repressió no es va convertir en un bumerang contra l’Estat, malgrat algunes victòries inicials, com el rebuig de les euroordres o el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i algunes més tardanes com les resolucions sobre el Catalan Gate o les del Comitè de Drets Humans. Això no significa que s’hagi d’abandonar la intervenció en organismes internacionals de drets humans, però cal ser realista amb els resultats que se’n poden obtenir. La denúncia de vulneracions de drets s’ha de fer perquè és un element més en la internacionalització del conflicte, perquè té costos reputacionals per a l’Estat, i perquè dona moral interna al moviment, però el cas d’autodeterminació de Catalunya no és un cas de secessió reparadora o secessió com a últim recurs. L’escala de vulneracions de drets no ha tingut la magnitud que obliga la comunitat internacional a intervenir, com ens recorda Tim Waters en aquest mateix número de la Revista de Catalunya. El Cas dels Catalans s’ha de fonamentar en tot un conjunt d’elements que li són propis: drets històrics, culturals i lingüístics, principi democràtic, impossibilitat d’un autogovern real, absència de possibilitat numèrica de modificar l’estructura institucional de l’Estat espanyol, i vulneracions de drets quan es vol trencar amb l’statu quo. El dret d’autodeterminació no ens serà concedit per cap organisme o tribunal internacional, sinó que es guanyarà exercint-lo amb més coherència, preparació, intel·ligència i determinació que la que es va demostrar la tardor del 2017.

Referències bibliogràfiques

Comitè de Drets Humans de Nacions Unides. Dictàmens CCPR/C/135/ D/3297/2019 (Junqueras et al.); CCPR/C/137/D/3165/2018 (Puigdemont).

Comitè de Drets Humans de Nacions Unides. Observacions finals sobre el setè informe periòdic d’Espanya: CCPR/C/ESP/CO/7 (18 jul. 2025).

Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Visita a Espanya. Informe del relator especial sobre qüestions de las minories. 43è període de sessions (24 de febrer a 20 de març de 2020) - Document A/HRC/43/47/Add.1.

Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Examen Periòdic Universal. 35a sessió (gen. 2020) – Examen d’Espanya. 44è període de sessions (jul. 2020) – Documents A/HRC/44/7, A/HRC/44/7/ Add.1, A/HRC/DEC/44/101, A/HRC/WG.6/35/ESP/3.

Consell de Drets Humans de Nacions Unides. Examen Periòdic Universal. 49a sessió (abr. 2025) - Examen d’Espanya. 60è període de sessions (set. 2025) – Documents A/HRC/60/8, A/HRC/60/8/ Add.1, A/HRC/WG.6/49/ESP/1, A/HRC/WG.6/49/ESP/2, A/ HRC/WG.6/49/ESP/3.

Grup de Treball de Detencions Arbitràries. Opinions adoptades: Opinió 6/2019 (Cuixart, Sànchez, Junqueras) - Adoptada 26 abr. 2019, publicada 27 maig 2019. Opinió 12/2019 (Forn, Rull, Romeva, Bassa) - Adoptada 26 abr. 2019, publicada 18 juny 2019.

Oficina de l’Alt Comissariat de Nacions Unides pels Drets Humans (2023) https://www.ohchr.org/en/press-releases/2023/ 02/spain-un-experts-demand-investigation-alleged-spying-programme-targeting.

Submissió de l’unpo/anc al Comitè de Drets Humans. 144a sessió: «Submission on the Implementation of the ICCPR -Spain - Catalonia», maig 2025.

Tribunal Europeu de Drets Humans. «Turull i Negre c. Espanya, Sànchez i Picanyol c. Espanya, Junqueras i Vies c. Espanya» (nov. 2025)

La internacionalització del conflicte català. La intervenció de l’Assemblea en organismes internacionals de drets humans (2018-2025)