Independentisme català i (des)memòria nacional

L’independentisme català arrossega, històricament, una sèrie de mancances estructurals que han dificultat la seva consolidació com a moviment sòlid i cohesionat. Una de les més greus ha estat, sens dubte, l’absència d’una política clara i sostinguda de recuperació, preservació i projecció de la memòria nacional catalana. Aquesta desatenció —tant institucional per manca d’interès, com social per manca de recursos— envers el patrimoni històric i simbòlic propi té conseqüències profundes: erosiona l’autoestima col·lectiva, debilita la transmissió generacional dels valors patriòtics i afavoreix la desorientació estratègica del moviment d’alliberament nacional. A la Fundació Reeixida posem en pràctica aquesta recuperació de la memòria nacional, d’una manera positiva, decidida i ferma.