La llibertat nacional, indestriable del mercat lingüístic

No exercir els drets lingüístics és la drecera més immediata per perdre’ls. Una màxima fàcilment aplicable a l’actitud individual, si no fos per l’ingent ventall d’agreujants i condicionants que l’envolten. A priori, el més evident, el d’un estat sense cap interès de fer-los vetllar, ans al contrari. Ara bé, a Catalunya el temps ens ha donat la raó que allò més lesiu és haver-ne lliurat la defensa, com a societat, a uns líders polítics —i també de l’àmbit cívic— que no els van saber entendre com a eina estratègica pel repte majúscul de l’alliberament nacional.