A cavall dels segles xix i xx, el sector esquerrà de la Unió Catalanista es reforçà amb la incorporació d’entitats que combinaven el catalanisme amb les idees socials avançades. Les més destacades foren l’Associació Democràtica Catalanista Catalunya i Avant, fundada el 1899 i que s’ubicava ella mateixa a l’extrema esquerra del catalanisme, i l’Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul, apareguda el 1900 i que es definia socialista.
El fil roig de l’independentisme socialista
The Red Thread of the Socialist Independence Movement
El 1918, amb la fundació de Renaixença, es començà a conformar un espai polític que ha perdurat. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, formà part d’un front d’alliberament nacional, l’Estat Català de Francesc Macià. En el període republicà, es concretà en els partits de Jaume Compte —com el Partit Català Proletari— i el Front Nacional Català Proletari. En la Guerra Civil i el primer franquisme, s’integrà en grans agrupaments per combatre el feixisme, com el Front Nacional de Catalunya, on es formaren els fundadors del PSAN.
ORCID:
Cita:
Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2026, núm. 333, p. 233-247
Paraules clau: independentisme, socialisme, comunisme, moviment obrer
Keywords: independence movement, socialism, communism, labour movement
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te