Gerard Furest, Mireia Plana, Marc Guevara
És la doble xarxa favorable a la salut del català?
11 de gener del 2026
Descobreix tots els continguts publicats a la Revista de Catalunya
Gerard Furest, Mireia Plana, Marc Guevara
11 de gener del 2026
Jordi Martí Monllau
14 de desembre del 2025
Vicenta Tasa Fuster
Els drets lingüístics han adquirit la condició de drets humans universals per a Nacions Unides. Malgrat això, els drets humans no s’apliquen directament en cap lloc. De fet, el reconeixement dels drets lingüístics de manera plena o parcial, o la seua negació més radical, depén de la regulació legal concreta que en fan els estats. La distància entre les declaracions de l’ONU i els drets concrets pot ser molt gran, especialment per les llengües que no tenen la protecció activa dels estats.
14 de desembre del 2025
Ivan Solivellas
Els debats sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears són recurrents, especialment d’ençà del projecte trilingüe que proposà el Govern del Partit Popular durant la legislatura 2011-2015. Així, en aquest article es reflexiona sobre el model de conjunció lingüística i s’analitza el paper que té l’escola en el procés de normalització de la llengua, per a la qual cosa es descriu breument la situació sociolingüística i s’examina la normativa vigent relacionada amb el model lingüístic de l’escola.
14 de desembre del 2025
Albert Gener
Aquest article analitza críticament l’exigència del nivell C2 de català per accedir a la docència a Catalunya. Contextualitza la mesura en el marc legal i en destaca les contradiccions entre el nivell descrit i la realitat formativa del professorat. S’hi denuncia la inflació de certificats, l’afebliment dels criteris d’avaluació i els efectes adversos. L’estudi alerta que la generalització del C2 pot frenar la formació continuada i proposa, com a alternativa, una formació permanent centrada en actituds sociolingüístiques responsables.
14 de desembre del 2025
Mònica Barrieras Angàs
Els darrers anys ha augmentat la preocupació social per la llengua, tot i que diverses veus havien anat alertant sobre la situació des de fa dècades. La publicació de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023 (EULP 2023) ha provocat molts titulars als mitjans i comentaris a les xarxes. En aquest article plantejarem si el català a Catalunya és una llengua en perill d’extinció, a través de les dades de l’EULP 2023 i de la revisió de la situació en àmbits com l’escola o l’audiovisual i digital.
14 de desembre del 2025
Eloi Bellés
Aquest article és un balanç sobre els avenços en la història social de la llengua catalana a finals del segle xviii i començaments del xix. En primer lloc, s’analitzen els conceptes i els marcs teòrics emprats fins ara, especialment diglòssia i castellanització, i es planteja una nova proposta que els combina. Finalment, s’assenyalen alguns aspectes i algunes perspectives d’aquest període que s’haurien d’estudiar amb més profunditat.
14 de desembre del 2025
Miquel Àngel Pradilla Cardona
Arribats al primer quart del segle xxi, la vitalitat del català a Catalunya descansa en una percepció majoritària de minorització extrema. Aquest article posa damunt la taula les dades sumàries de dos instruments demoscòpics recents, l’Enquesta sociopolítica 2024-2 i l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023. A partir de la interpretació de les dades, l’autor proposa una interpretació ponderada i no tan especulativa sobre l’horitzó de normalitat en què ens trobem.
14 de desembre del 2025
Abel Riu
14 de desembre del 2025
Marga Payola
14 de desembre del 2025
Conchúr Ó Giollagáin
14 de desembre del 2025
Júlia Ojeda Caba
13 de desembre del 2025