Dades d’un procés de dilució

Una vegada vaig sentir a dir que la millor manera d’entendre què vol dir ser una persona pesada és pensar en algú a qui trobem pel carrer i, en demanar-li com està, ens ho explica. La idea és perfectament clara: quan, anant pel carrer, ens trobem amb un conegut que ens demana com estem, s’entén que amb la seua pregunta allò que vol és saludar-nos i traslladar-nos el seu interès per nosaltres, no pas que li responguem literalment com ens trobem o que li expliquem com ens van les coses. Això, si de cas, vindrà més tard, si la conversa s’allarga i alguna altra pregunta o algun comentari per part seua (potser suggerit pel nostre to o pels nostres gestos) ens dona peu per anar més enllà i fer-lo partícip dels nostres problemes. Per contra, si la mateixa qüestió («com estàs») ens la fa el metge a la seua consulta el dia que hi acudim perquè li havíem demanat hora, de seguida entendrem que no es tracta de cap salutació (o només d’una salutació), sinó d’una indicació perquè, efectivament, li expliquem què ens passa.