És la doble xarxa favorable a la salut del català?
A favor
L'oficialitat catalunyesa afirma que el català a l’escola és l’últim bastió, i que la immersió ha estat la panacea que ha salvat la llengua d’un final tràgic. Que mentre hi hagi infants que aprenguin a dir «bon dia» a I3, el país resistirà. Però, un cop païdes les xifres de l’estudi que el Consell Superior d’Avaluació va publicar el 2021, que van donar carta de naturalesa a les percepcions auditives de tothom que no visqués al món de Yupi, ha arribat el moment d’aixecar la catifa: la immersió, tal com la vam concebre, ja no existeix —si és que mai va existir plenament— i continuar parlant-ne com si fos un èxit universal és, en el millor dels casos, un homenatge a d’autoengany.
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-teEn contra
La Llei d’educació (LEC, 2009) esmenta al preàmbul les raons per les quals la societat catalana reclamava que l’educació complís els objectius d’equitat i excel·lència. Aquestes raons sorgeixen de l’àmbit educatiu (millorar el rendiment escolar), social (compensar les desigualtats), econòmic (qualificar la ciutadania per millorar la competitivitat econòmica) i, quan parla de les raons culturals, les justifica amb la frase següent: «Catalunya és un país amb una cultura i amb una llengua que configuren una identitat pròpia. El sistema educatiu català ha de permetre desvetllar i potenciar l’arrelament a Catalunya. Només des del coneixement del que és propi és possible obrir-se a les altres realitats i reconèixer-ne les singularitats».
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te