Té límits el discurs sobre la immigració?

La transformació de Catalunya per l’arribada massiva de persones estrangeres era imperceptible fins fa poc. El fenomen no es volia veure o, més exactament, no estava permès de veure’l. L’al·luvió ha estat tan seguit que el país s’ha transformat gairebé sense adonar-se’n. A banda de la censura ideològica, que ha estat i encara és fèrria, hi ha una explicació psicològica de la insensibilitat amb què s’ha produït la mudança. D’aquest mecanisme se’n diu subtracció del rerefons. L’ha estudiat el neurocientífic Duje Tadin, de la Universitat de Rochester, que el va exposar en un article de la revista Nature. Segons Tadin i els seus col·laboradors, ens adonem fàcilment del moviment dels objectes petits, però ens costa més detectar el de les coses grosses. Tadin ho explica amb l’exemple d’un falcó. Per a l’au de presa, un ratolí escapolint-se entre l’herba és més important que no pas el moviment de les fulles. De manera semblant, el cervell humà prioritza la informació que més interessa en el moment i suprimeix el rerefons.