Hi ha una relació profunda, sovint ignorada, entre la demografia i el territori. Joan Nogué ha explicat que el nacionalisme no és solament una ideologia política, sinó, en primer lloc, una forma d’apropiació simbòlica de l’espai: les nacions construeixen la seva identitat lligant-se emocionalment i culturalment a un lloc, tot dotant el paisatge de memòria i pertinença. Des d’aquesta perspectiva, la demografia —l’estudi de qui habita un territori, en quina proporció i amb quins trets— no és una qüestió tècnica secundària, sinó el cor mateix de la qüestió nacional. A la Catalunya de la primera meitat del segle XX, uns quants intel·lectuals van entendre-ho amb una claredat que el franquisme s’encarregaria d’interrompre. Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, el 2014 ja va oferir una panoràmica del debat científic i ciutadà sobre la relació entre el moviment migratori i el fet nacional a Catalunya, des del primer terç del segle passat fins a aquell moment.
Mesurar la nació. Pensament demogràfic i identitat catalana (1915-1939)
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te