Preparar la defensa

Els països occidentals han dissenyat sempre els seus exèrcits en funció de l’enemic contra el qual preveuen enfrontar-se. Amb la invasió de l’Iraq i l’Afganistan, aquesta fixació els va dur a fer exèrcits expedicionaris, altament tecnificats i pensats específicament per a tasques de contrainsurgència. És a dir, cars i petits. El conflicte d’Ucraïna —una guerra terrestre entre dos països a Europa, cosa que es pensaven que ja no podia passar— ha estat un bany de realitat que els ha portat a un atzucac del qual és molt difícil sortir: equipar un exèrcit nombrós amb els estàndards actuals és prohibitiu, i reduir el nivell tecnològic d’un exèrcit és políticament imprudent. La reacció dels estats, més enllà de declaracions d’intencions, ha estat més aviat indecisa, tot i que tothom ha assumit que s’ha de fer alguna cosa.