Servei militar obligatori

Des de la invasió russa d’Ucraïna el febrer del 2022, Europa ha entrat en una nova etapa geopolítica. Durant tres dècades, el continent havia viscut sota una doble assumpció que semblava plenament consolidada: d’una banda, que els conflictes armats convencionals en territori europeu eren cada vegada més improbables en el marc de la integració econòmica promoguda per la Unió Europea i de la creixent interdependència amb altres estats del continent, inclosa Rússia; de l’altra, que l’arquitectura de seguretat europea depenia, en última instància, d’una implicació militar permanent dels Estats Units a través de l’OTAN que es donava per descomptada. Aquell equilibri, que incentivava molts estats europeus a mantenir una despesa en defensa relativament baixa i a professionalitzar els seus exèrcits, amb la corresponent supressió del servei militar obligatori, ha quedat profundament alterat.