Quan Carl von Clausewitz va escriure el seu famós tractat De la guerra fa dos-cents anys, no hi havia avions, ni armes de foc automàtiques, ni ciberatacs i, certament, tampoc forces de l’espai. Per tant, alguns es poden preguntar per què un tractat escrit a principis de l’era industrial mereix ser un text fonamental per a l’estudi de la guerra. Al cap i a la fi, la industrialització de la guerra ha portat una expansió i una intensitat sense precedents al camp de batalla.
La continuada influència de Von Clausewitz
Von Clausewitz’s Enduring Relevance
Aquest article defensa la vigència de l’obra De la guerra de Carl von Clausewitz, malgrat els profunds canvis experimentats des del segle xix. S’hi analitzen tres idees centrals del pensament clausewitzià: la incertesa i la fricció en la guerra, la pedagogia de l’estratègia i la naturalesa política del conflicte. S’hi argumenta que conceptes com la boira de guerra continuen essent rellevants en contextos actuals marcats per la intel·ligència artificial, els sistemes autònoms i la sobreabundància d’informació. Igualment, destaca que Von Clausewitz concebia l’estratègia no com un conjunt de receptes fixes, sinó com una forma d’aprenentatge crític orientada a desenvolupar el judici, el coup d’œil i la capacitat de decisió dels líders.
Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2026, núm. 334, p. 227-245
Abstract (English):
This article defends the continued relevance of Carl von Clausewitz’s On War despite the profound transformations in warfare since the nineteenth century. It examines three central ideas of Clausewitzian thought: uncertainty and friction in war, the pedagogy of strategy and the political nature of conflict. The article argues that concepts such as the fog of war remain highly relevant in contemporary contexts shaped by artificial intelligence, autonomous systems and the overabundance of information. It also emphasises that Von Clausewitz conceived strategy not as a set of fixed prescriptions but as a form of critical learning aimed at developing judgment, coup d’oeil and leaders’ decision-making abilities.
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te