El problema més gran que afronta qualsevol intent d’augmentar l’alfabetització oceànica avui dia és la naturalesa essencialment apàtrida de la navegació mercant. La navegació polimòrfica moderna té un caràcter difús, en què el registre, la propietat, l’assegurança i les tripulacions ja no estan connectats als estats nació, sovint buscant evadir els estàndards internacionals de seguretat i responsabilitat. El mar i els vaixells són invisibles, mentre que continuen movent-se. Només en casos excepcionals, com en l’incident de l’Ever Given de 230.000 tones al canal de Suez el març del 2021, el món, en general, veu el mar. Enlloc això és més evident que amb la flota a l’ombra de petroliers que donen servei a la indústria russa d’exportació d’hidrocarburs sancionada. Els problemes que aquests vaixells han creat, que inclouen la contaminació, els danys als cables de comunicació de fibra òptica que arrosseguen àncores, per accident o a propòsit, han exposat els límits de la comprensió oceànica moderna i el fracàs tant dels estats nació com de les aliances per prendre el control del mar de manera responsable i la rendició de comptes. El vaixell en qüestió estava registrat a Panamà, tripulat en gran part per ciutadans indis, propietat i assegurat al Japó, i contractat a una empresa taiwanesa. Les complicacions internacionals van persistir molt després que el vaixell tornés al servei, i diverses parts van intentar evitar responsabilitats.
La lingüística de l’alfabetització oceànica: enformant i sostenint les cultures encarades al mar en una era de diferència regional
The Linguistics of Ocean Literacy: Shaping and Sustaining Sea-Facing Cultures in an Era of Regional Difference
L’article analitza el concepte de ceguesa marítima com a expressió de la pèrdua de consciència oceànica en les societats contemporànies i defensa la necessitat d’una nova alfabetització oceànica, basada en la responsabilitat política, cultural i lingüística envers el mar. A partir d’exemples històrics com l’Atenes clàssica, Venècia o especialment l’Anglaterra de Shakespeare, es mostra com la llengua, la literatura i les narratives públiques van contribuir a crear societats marítimes capaces d’integrar el mar en la seva identitat col·lectiva. Finalment, es proposa recuperar aquesta dimensió cultural i lingüística per afrontar els reptes contemporanis vinculats a la sostenibilitat oceànica, la seguretat marítima i la dependència global del transport marítim.
Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2026, núm. 334, p. 191-225
Abstract (English):
This article examines the concept of sea blindness as an expression of the loss of ocean awareness in contemporary societies and argues for a renewed form of *ocean literacy *grounded in political, cultural and linguistic responsibility towards the sea. Drawing on historical examples such as Classical Athens, Venice and, especially, Shakespearean England, it demonstrates how language, literature and public narratives helped create maritime societies capable of integrating the sea into their collective identity. Finally, it proposes reviving this cultural and linguistic dimension in order to address contemporary challenges related to ocean sustainability, maritime security and the global dependence on maritime trade.
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te