Abandonament i recuperació de la tradició militar en el catalanisme. Notes i hipòtesis de treball

El present text vol plantejar algunes hipòtesis de treball sobre la història del catalanisme polític i del separatisme d'abans de la Guerra Civil del segle xx, parant una atenció especial a la concepció de la violència i la idea de formació d'unitats militars o un exèrcit català. A grans trets, resulta evident que el catalanisme va optar, a diferència d'altres moviments polítics del moment, per una estratègia pacífica, d'intervenció i de conscienciació, de construcció d'institucions i de catalanització o nacionalització de la societat, quelcom que contrasta amb les grans convulsions violentes de la major part del segle xix català. Tanmateix, però, les Guerres Balcàniques (1912-1913), la Gran Guerra (1914-1918) i el parcialment reeixit procés d'independència irlandès (1916-1923) van transformar la concepció de la violència d'alguns sectors del catalanisme, inclòs l'independentisme, i els van empènyer cap a una doble acció: intel·lectual, de reinterpretació de la història i replantejament de la cultura política, i pràctica, amb l'organització de grups paramilitars clandestins abans i durant la dictadura de Primo de Rivera. El present text conté citacions i bibliografia, però no és acadèmic: l'objectiu és resseguir, a grans trets, aquest procés d'abandonament i recuperació de l'estratègia militar en el catalanisme, proposant algunes hipòtesis de recerca, i estirant l'anàlisi històrica fins a incloure el que semblava un somni per als catalanistes radicals de la dècada de 1920: la creació d'institucions, d'unitats i d'una indústria militar catalana amb l'esclat de la Guerra Civil del segle xx.