L'Eixample de Barcelona, símbol aparent de modernitat i progrés, té un origen més complex del que sovint s'explica. El projecte concebut per Ildefons Cerdà el 1859 no tan sols responia a ideals higienistes i tècnics, sinó també a una lògica de control social i militar heretada de segles d'urbanisme imperial. La seva imposició per part del Govern espanyol va despertar un rebuig profund entre els arquitectes catalans, que hi veien una eina de dominació política més que no pas un instrument de modernització.
La Barcelona pacificada per Cerdà
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te