Una biografia, retrat d’un monestir i d’una època

L'abat Escarré ha estat motiu d’un gran interès popular per la seva representativitat com a portaveu de Montserrat, símbol de Catalunya. La posició crítica davant del franquisme i el seu tarannà personal feren que fos estimat per la població més sensibilitzada en el catalanisme i el catolicisme avançat, com palesa una força nombrosa bibliografia elaborada bàsicament per monjos i exmonjos del monestir, alguns historiadors acreditats, com és el cas de Josep Massot i Hilari Raguer, altres testimonis del moment com Narcís Xifra, els germans Jordi i Ramon Vila-Abadal, Aureli Argemí... i també periodistes que l’han entrevistat o n’han antologat opinions com Baltasar Porcel o Montserrat Minobis, entre altres. L’interès ha estat molt alt i s’incrementà per la repercussió pública de l’abat, que assolí una major projecció arran de les declaracions a Le Monde i el seu exili posterior.

Subscriu-te per llegir l'article complet

Subscriu-te