Altes finances, el refugi de les elits

Al llarg de moltes dècades, els bancs i determinades companyies de serveis públics, especialment les elèctriques, havien exercit de pols de poder dins de la societat, una circumstància que es reflectia en la quantitat ingent de cognoms il·lustres que podíem trobar a les cadires dels seus consells d’administració. Si viatgem al segle xix, constatarem el paper clau de les entitats bancàries a l’hora de finançar negocis de gran envergadura (com, per exemple, els ferrocarrils) i infraestructures crítiques. Això va anar derivant en la presència dels accionistes dels grans bancs en els consells de la majoria d’empreses rellevants, en una dinàmica marcada per l’endogàmia. En aquest sentit, el règim franquista només va ser una continuació dels esquemes de poder vigents el segle anterior.