Hem estudiat prou la presència i el desenvolupament d’unes cultures franquistes específiques al territori, des del 1939, i la seva projecció pública? Coneixem prou bé l’evolució i la influència d’una intel·lectualitat franquista, espanyolista o regionalista, al llarg de les dècades de la dictadura? En l’ampli territori de la història cultural i intel·lectual de Catalunya en els anys del franquisme, hem avançat molt i hem focalitzat molt en l’anàlisi de la supervivència, la resistència i l’expansió de la cultura catalana i en català en aquelles dècades. Coneixem força bé grups, personatges, plataformes, projeccions socials (a pesar de la dictadura), etc. En canvi, coneixem molt menys què va pretendre fer el franquisme al país, en l’àmbit cultural (a les institucions públiques, però també en els àmbits privats), quins van ser els seus impulsors i intel·lectuals (si en va tenir) i les zones grises que es van anar obrint lentament, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat. Centrem-nos, doncs, en el camp del franquisme cultural a Catalunya, per remarcar-ne algunes qüestions interessants.
Sobre el franquisme cultural (i les cultures franquistes) i les zones grises. Notes
Notes on Cultural Francoism (and Francoist Cultures) and Grey Areas
L’article asssenyala que la historiografia ha estudiat sobretot la resistència cultural catalana durant el franquisme, però ha oblidat analitzar a fons les cultures franquistes i les zones grises que es van formar al país. S’explica el fracàs del projecte falangista inicial, la posterior consolidació de propostes híbrides com Destino i la creació d’espais compartits on van conviure franquistes, afranquistes i antifranquistes. L’autor defensa que comprendre aquests actors i discursos és essencial per entendre la complexitat cultural de la dictadura a Catalunya.
Cita:
Revdecat, ISSN: 0213-5876, 2025, núm. 332, p. 147-159
Abstract (English):
This article argues that historiography has focused mainly on Catalan cultural resistance under Francoism while neglecting the study of Francoist cultural projects and the «grey areas» that emerged in Catalonia. It examines the failure of the initial Falangist cultural programme, the rise of hybrid initiatives such as Destino, and the creation of shared spaces where Francoist, anti-Francoist and neutral actors coexisted.The author contends that analysing these cultural and intellectual frameworks is essential to fully understand the complexity of Catalonia’s cultural life under the dictatorship.
Paraules clau: franquisme cultural, zones grises, intel·lectuals, Falange, Destino, Catalunya
Keywords: cultural Francoism, grey areas, intellectuals, Falange, Destino, Catalonia
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te