El català submís: l’herència epigenètica del trauma

Després d’una guerra, és freqüent que els derrotats siguen forçats a mostrar-se submisos respecte als vencedors. Això afecta totes les esferes de la vida social i sovint inclou l’obligació d’expressar-se en l’idioma dels vencedors, tot abandonant el propi. En totes les espècies socials, la submissió constant és un poderós factor causal d’estrès crònic, capaç de provocar múltiples estats patològics que coneixem genèricament com trastorns d’estrès i que, fisiològicament, se sustenten en una disfunció de l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal. Els gens que regulen la formació i el funcionament d’aquest important eix neuroendocrí poden veure’s alterats per mecanismes de caràcter epigenètic, que es posen en marxa precisament a causa de l’exposició sostinguda a nivells elevats d’estrès. Aquest possible mecanisme epigenètic podria actuar en combinació amb els ben coneguts principis de l’aprenentatge, a l’hora de transmetre i de mantenir la conducta de submissió lingüística, que contribueix significativament a la manca de visibilitat del català, dins del seu propi territori.