La jerarquia, una paraula que avui en dia fa arrufar el nas a tanta gent, és un mecanisme que regeix les espècies socials i que és imprescindible per garantir-ne l’ordre i la cooperació. L’assignació de rols i d’estatus a l’hora d’accedir a recursos, de prendre decisions i d’assumir responsabilitats dins del grup, organitza les relacions i redueix la necessitat de disputes constants. En el cas dels humans, la jerarquia és un cultural universal, és a dir, un tret comú en totes les cultures estudiades del present i del passat i, per tant, es pot considerar que està arrelada a la nostra biologia. De fet, el cervell humà està evolutivament dissenyat per reconèixer i respectar l’estatus, una adaptació que reforça les jerarquies com a estratègia evolutiva estable. Segons els estudis neurocientífics, el cervell processa senyals d’estatus en fraccions de segon i activa àrees com el còrtex prefrontal per ajustar el nostre comportament en funció de qui percebem com a superior o inferior.
Siguem parlants alfa
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te