L’alliberament lingüístic

Està de moda fer el ploricó, i és veritat que les enquestes lingüístiques no acompanyen. Però la realitat és que, a Europa, avui tothom es disculpa per les atrocitats comeses durant segles de colonització i pel maltractament de pobles, minories i identitats de tota mena, i això ens situa en un marc ideal per alliberar-nos —si no políticament, com a mínim des del punt de vista lingüístic i identitari. Com deien els flamencs durant els anys de la lluita per fer fora el francès de la Universitat de Lovaina, «la llengua és la nació». Tot el que puguem guanyar en aquest àmbit (que ha de ser tot; ni més ni menys) ens deixarà a un pas de ser lliures. El context ens afavoreix, però, com és lògic, no regalen res a ningú, i sobre aquest terreny favorable cal fer-hi tres incisions, que són les tres falles a través de les quals s’articula la llibertat lingüística: la individual, la col·lectiva i la política. Tot seguit miraré de descriure-les amb l’objectiu d’apuntar possibles línies d’acció.