Panoràmica històrica de la llengua catalana

Per tal d’analitzar la situació actual de la llengua catalana amb tota la seva complexitat, és imprescindible comprendre, des d’una mirada panoràmica, com hem arribat fins aquí. Així, si els resultats de la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) —corresponent al 2023, i publicada aquest febrer— ens ofereixen un mirall de la Catalunya d’avui, cal tenir ben present quins són els factors i les tendències que han propiciat que ara mateix només el 30 % de la població s’identifiqui exclusiva-ment amb el català i que només el 32,6 % el parli de manera habitual. Només amb un plantejament global, tant pel que fa a la perspectiva històrica del camí recorregut, com pel que fa a l’evolució dels diversos territoris de parla catalana —de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer—, es podrà plantejar una estratègia pragmàtica que sigui realista i efectiva al mateix temps per tal de revertir l’emergència lingüística del català, en terminologia de Plataforma per la Llengua. En aquest context, Conèixer (i reconèixer) la llengua i la cultura catalanes (Nova Editorial Moll, 2024), de l’expresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí Mayans (Eivissa, 1949), és un llibre de síntesi que ens permet endinsar-nos de nou, a partir d’un text rigorós, clar i divulgatiu, en la necessària «llarga durada» que remarcava Braudel, per tal de percebre les circumstàncies i els esdeveniments que han influït en el desenvolupament del català, des del llatí vulgar fins als nostres dies.