El 25 d’abril de 2024, el Consell General d’Andorra va aprovar la Llei 06/2024 de la llengua pròpia i oficial. Una llei històrica que, a banda de garantir els drets lingüístics dels andorrans, inclou mesures administratives i un règim d’inspecció i sanció aplicable a tots els sectors de la vida pública —residència, immigració, mitjans de comunicació, sanitat, formació i educació…— i de l’economia del país —turisme, botigues i centres comercials, empreses i professionals. Una llei que, sense cap mena de dubte, hauria de convertir-se en una referència indispensable i aplicable a la resta del domini lingüístic català. El Principat d’Andorra és l’únic estat que té com a única llengua oficial el català, però només un 44 % (Informe d’Usos Lingüístics, 2022)1 de la població declara que fa servir exclusivament el català de manera habitual. Quin és el diagnòstic que en feu com a partit?
«Un marc normatiu clar i punitiu també porta a la consciència social, perquè assigna a la llengua el valor que realment té»
Entrevista a Cerni Escalé
Cerni Escalé és conseller general (diputat) al Parlament andorrà, del qual és cap de l’oposició, i ocupa un escó al Consell d’Europa. Es va presentar a les darreres eleccions andorranes al lloc de cap de Govern, a les quals ell i el seu partit van quedar en segon lloc. Escalé té formació en dret, economia i ciències polítiques.Va ser becari Fulbright a la Universitat Colúmbia, consultor a Moody’s i, durant sis anys, va coordinar programes del Banc Mundial des de la seva seu a Washington DC. Dins de l’acció política és una de les veus més visibles en defensa del català a Andorra.
Subscriu-te per llegir l'article complet
Subscriu-te